Atractius
Esglesia de Sant Bertomeu
Aquest temple barroc va ser construït entre els segles XVII-XVIII en substitució de l'antiga església primitiva de la qual ja havia constància en 1210. La construcció de l'edifici va durar diverses èpoques, ja que va haver d'adaptar un nou espai, La Plaça, i els habitatges i edificis del voltant van haver d'obrir noves portes i finestres que donessin a la nova plaça. Encara es conserven alguns elements de l'antiga església que van ser recuperats en les façanes laterals. En una de les pedres de la façana principal apareix la data de 1726, possiblement l'any de finalització. De la decoració interior els elements més destacables són els llenços dels quatre Pares de l'Església que estan pintats a l'oli i enganxats sobre el mur. Les conseqüències de la Guerra Civil espanyola van provocar que desaparegués gran part del patrimoni i tresors artístics com els retaules de l'altar major i el de la Verge del Rosari, que van ser arrencats i cremats a la plaça. També es van buidar les tombes i es van obrir uns forats a les parets per fer finestres i utilitzar l'església com a magatzem. Encara avui en dia es poden apreciar aquests esvorancs que, després de la guerra, van ser tapiats amb ciment. L'òrgan del cor, la campana i l'escultura de Sant Bartomeu que es trobava en la fornícula de la façana principal, també van ser enderrocats. Aquesta fornícula romandre buida fins 1973, any en què, després d'un encàrrec efectuat per l'Ajuntament a un escultor de Saragossa, es va instal·lar la nova imatge de Sant Bartomeu.
l'Ajuntament de Beseit
Com es pot apreciar en una de les finestres, la data de construcció d'aquest edifici data de 1595. Anteriorment, la façana principal de l'edifici se situava davant de la Presoneta, però a partir del segle XVIII, amb la creació de la nova plaça de la Constitució, l'Ajuntament va canviar la seva entrada principal davant de l'Església. Tot i que s'han dut a terme nombroses rehabilitacions, l'edifici encara conserva alguns elements que pertanyen a la construcció original. Es creu que els baixos de la Llotja albergar, anys enrere, la masmorra, i les dependències de l'Ajuntament han albergat diversos serveis públics al llarg dels anys com les antigues escoles, el consultori mèdic i el telèfon públic. Algunes històries dels seus pobladors asseguren que el consistori va ser incendiat en diverses ocasions a causa de les Guerres Carlines del segle XIX. Amb la proclamació de la revolució anarcosindicalista a 1933, es va dur a terme la crema arxius municipals a la plaça del municipi, el que va produir una gran pèrdua de documents de la població.
El Pont de Pedra
El pont de pedra de Beseit ser construït entre els segles XV i XVI, coincidint amb el creixement de la població i la formació dels nous barris de Vilanova, Sant Roc i del Pilar. Per arribar fins al municipi és obligatori travessar aquest pont, ja que és l'única via d'accés a Beseit. La construcció d'aquest pont, d'uns 15 metres d'altura, va permetre que la població no quedés incomunicada en cas de fortes riuades. Després de la Guerra Civil, la bassa que es trobava sota el pont va ser buidada amb la intenció de recuperar les armes que s'havien llançat a l'interior durant la Guerra i així aprofitar el ferro.
El Molí de l'antiga Fàbrica Noguera
Anteriorment, l'Antiga Fàbrica Noguera era coneguda com Fàbrica Miró i segons informació que va recopilar el rector Joaquín Liédana al segle XIX, la fàbrica va començar la seva activitat a mitjans del segle XVIII. Va ser després de la Guerra Civil quan la família Noguera va començar la seva activitat paperera al municipi de Beseit. Primer van llogar la fàbrica de paper de Taragaña i en 1940 van comprar la fàbrica Miró i, més tard, també van comprar la de Taragaña. El 1954 es va obrir un nou període per a aquesta fàbrica amb la implementació d'una nova activitat basada en el cuir aglomerat. Sis anys més tard, va néixer la signatura Indústries del Cuir Artificial, SL i en 1968 va absorbir la resta de la producció de paper i cartolina del complex. Després de 200 anys finalitzava l'època de la indústria paperera al municipi de Beseit amb el tancament, el 1978, del complex industrial de la família Noguera, l'última fàbrica a tancar. Dècades més tard, l'any 2001, l'edifici va ser reconvertit en un centre cultural, convertint-se en la galeria d'art Antiga Fàbrica Noguera. En l'actualitat, la galeria d'art s'ha convertit en sala d'exposicions, ja que després de la mort de l'artista Gemma Noguera, la família va decidir donar l'ús a l'Ajuntament de Beseit.
Ermita Santa Anna
L'Ermita de Santa Anna es troba situada fora de les muralles de la població, al raval de pont. Es tracta d'una construcció gòtic-renaixentista realitzada en pedra tosca, a excepció d'algunes modificacions que es van dur a terme entre els segles XVII i XVIII. A l'altar es troben els elements arquitectònics més interessants com una estàtua de la Santa que es recolza sobre l'antiga Creu del Molinar, a més de diverses imatges d'Apòstols, evangelistes, Sant Miquel i la Pietat. Santa Anna és la patrona de les dones a part, però a Beseit és l'advocada de la bona mort.
El Calvari
Es creu que el calvari de Beseit va ser construït al segle XVIII, encara que en 1940 es va dur a terme una reconstrucció que va deixar el calvari tal com el coneixem actualment. Des de la porta del conjunt es pot agafar el sender que porta fins a l'Ermita de Santa Bàrbara. Al llarg del recorregut es passa per les catorze estacions, que tenen forma de pilons coronats per una creu i estan decorats amb rajoles pintades amb motius de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Actualment es manté la tradició de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Antigament durant els diumenges de la Quaresma es duia a terme una processó que sortia de l'església i es resava el Via Crucis. Fins a la Guerra Civil, aquesta processó també passava pel Calvari, la creu de terme del Molinar i la de la plaça de l'ermita de Santa Ana.
El Palau
El Palau de Beseit ser l'antiga residència de l'arquebisbe de Saragossa, senyor d'aquestes terres. Antigament Beseit formar part d'una tinença en què també es trobaven Valderrobres, Fuentespalda, Torre del Compte i Massalió. El Palau era una obra que ocupava la part alta de la població enfront de les eres comunals i estava flanquejat per dos torrasses. Dins del Palau els arquebisbes de Saragossa s'encarregaven de cobrar els delmes i primícies en espècies. Durant els segles XVIII i XIX les desamortitzacions de l'estat sobre els béns eclesiàstics van provocar que els edificis i terrenys passaran a mans privades o públiques, com el cas del Palau. Al llarg del segle XX l'edifici va tenir diverses funcions com la seu de la Societat de Socors Mutus, ball, cinema, teatre, bar, entre d'altres. Les sales de l'edifici s'aprofiten per a la realització de classes i exposicions de fotografia i pintura. Actualment, l'edifici original està dividit en tres parts, dues privades i una municipal, que és la seu de l'Associació Cultural del Palau.
La presoneta i la Botera
La presoneta de Beseit era una torrassa que defensava el portal d'entrada, actualment desaparegut. Aquest espai era l'accés principal a l'antic castell àrab-cristià de la població. Davant de la presoneta trobem una altra torre defensiva denominada La Torreta. Entre els segles XVII i XIX aquesta torrassa va perdre la seva funció defensiva i es va convertir en una presó, sobretot durant la Primera Guerra Carlista. El general carlí Cabrera tancar a tres dones de liberals com reprimenda a l'afusellament de la seva mare, dos van ser afusellades i l'altra va aconseguir la llibertat gràcies a les súpliques del seu pare. A la dècada dels vuitanta i noranta del segle passat, l'edifici es va convertir en penya de festes ia l'Oficina de Turisme. Actualment la presoneta s'ha convertit en el Centre de Visitants. En Beseit se li coneix com el barri de la Botera.
Portal de San Gregori
El Portal de Sant Gregori és l'antiga entrada a la població àrab Bassait i la cristiana Bezeyt del segle VIII al XIV. El vell camí de Valderrobres passava pel Collet de les Forques, la Font del Pas i per Els Estiradors i arribava fins aquest portal. Es creu que a mitjan segle XIV el portal va ser reformat. En Beseit es conserva la gran majoria dels portals que seguien l'antic alineament de les muralles del segle XVI: El portal de Vilanova, el de Sant Gregori, el de Carrau, el de Sant Roc, el del Coll o del Pilar i el passatge de Vilanova.