No marxes sense
Visitar el Castell de Vall-de-Roures
La història de Valderrobres està estretament lligada a la figura del castell, que s'alça a la part alta del municipi, presidint el lloc. Aquest castell és una de les grans fortaleses d'època gòtica que hi ha a Aragó i el seu origen es remunta a la fi del segle XII, però no es descarta la idea que sigui molt més antic. L'edifici està construït al voltant d'una roca natural fortificada que servia com a element defensiu, bé pels cristians en el procés de reconquesta o per alguna de les cultures precristianes que van habitar aquestes terres.
La construcció del castell es va dur a terme gràcies a l'actuació de l'arquebisbe García Fernández d'Heredia, però, l'edifici va tenir una funció més de palau que de defensa. És per això que a finals del segle XIV, l'arquebisbe García Fernández d'Heredia va iniciar la transformació del castell defensiu en un palau episcopal. Tot i que García va morir en 1411, un arquebisbe d'origen català anomenat Dalmau de Mur es va encarregar de continuar la tasca. Així doncs, va ser l'encarregat de reconstruir la segona planta i la part alta del castell, dotant-lo del típic estil aragonès. En un primer moment el castell es va construir com a residència dels arquebisbes de Saragossa, però, amb el pas dels anys va servir com a habitatge per a altres personalitats.
El castell de Valderrobres va ser la residència de diverses famílies nobles com els Oteyza i Don Pedro Martínez de Luna i habitatge ocasional de la reina aragonesa donya Leonor d'Alburquerque i donya Maria de Castella. Fins i tot en una de les dependències es van celebrar les Corts d'Aragó, a càrrec del rei Alfons V, l'any 1429. Fins a finals del segle XVII els arquebisbes de Saragossa van seguir sent els Senyors del castell, que va estar habitat fins a 1656. A partir d'aquest any va començar un abandó progressiu, el que va provocar el deteriorament i la ruïna de l'edifici. La seva impressionant façana presenta uns alts murs, a més de finestrals gòtics. Des del pati d'armes s'accedeix a totes les plantes de l'edifici, que compta amb un total de tres, a més del corredor per a la guàrdia. Antigament la planta baixa va tenir la funció de cavallerisses i celler, la planta noble estava dedicada a acollir les estades dels bisbes com el menjador, la biblioteca i la residència, ia la planta superior es trobaven les dependències dels serveis.
Entre altres sales destaquen la Sala Deliberacions, saló de les Xemeneies, una gran cuina, la sala dels Lleons i la càmera daurada, a més del Saló de les Corts. En 1931 el castell de Valderrobres va ser declarat monument nacional, però no va ser fins 1977 quan van començar les obres de reconstrucció. En els anys 1982 i 1983 es van recuperar voltes i sòls de bona part de l'antic palau. Si visites el castell, a més de poder contemplar una increïble obra d'art arquitectònic, tindràs la possibilitat d'observar tot el territori dels voltants: el pantà de Pena, Els Ports i la Comarca del Matarranya. El castell busca recuperar l'antiga esplendor que va tenir en èpoques passades. Actualment s'ha convertit en un espai per a la cultura on tenen lloc exposicions, congressos i actuacions de música.