Castell de Morella, Muralla, torres i portes
El castell de Morella (província de Castelló, Espanya) , construït dalt de la població sobre la "Mola" aprofitant la roca, és una fortificació del segle XIII d'arquitectura islàmica amb reformes posteriors d'arquitectura medieval. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'aljub, la torre de la Pardala, retretes al vol per on van entrar en 1838 els Carlins, presó de Cacho, restes de palaus reals, torres d'Homenatge i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures.
En l'àrea del castell han aparegut restes prehistòriques, ibèrics i romans. Després de la Reconquesta es van iniciar les actuals muralles, i les dependències que ja existien van ser habilitades per als reis cristians.
El castell es divideix en tres nivells: un primer nivell situat a la part inferior del penyal en què es troben l'entrada i el Palau del Governador. En el segon nivell se situaven les bateries d'artilleria. I en el tercer nivell es trobava el castell pròpiament dit. La part inferior està envoltada de muralles i torres, de les quals són la majoria semicirculars, que sorgeixen de la part oest en forma de ziga-zaga.
El recinte emmurallat , amb murs d'entre 10 i 15 metres d'altura per 2 metres de gruix, envolta tot el perímetre de la ciutat amb 6 portes i 14 torres. Entre elles, les més destacatas són la porta de Sant Miquel, Sant Mateu, del Forcall, la porta del Rei, per on entrà Jaume I a Morella, o la Porta Ferrissa, escenari de l'entrada del cavaller Blasco de Alagón quan va prendre la ciutat als musulmans, o la Porta de la Nevera, situada prop del pou de neu on es guardava la neu.